De les nostres parròquies



 

MARC: L’EVANGELI DEL CICLE B, III.

 

 La segona gran part de l’evangeli de Marc està orientada cap a Jerusalem (Mc.8,31-16,8). En el camí de Galilea a Jerusalem, Jesús anuncia repetidament la seva mort i la seva resurrecció i instrueix els deixebles sobre el sentit del seguiment

 

En el temple és on s’agreuja ràpidament el conflicte amb les autoritats jueves que desembocarà en la seva condemna a mort: l’evangeli arriba al seu punt culminant en el relat de la passió (Mc.14-15) i l’anunci de la resurrecció (Mc.16,1-8)

 

Així doncs el tema de l’evangeli se centra totalment en Jesús. El tema de fons és la identitat de Jesús. Des del mateix títol de l’escrit (1,1) se’l presenta com a Messies i Fill de Déu, però la intenció de l’evangelista sembla la de portar el lector a preguntar-se qui és realment per a ell Jesús, i si ha entès de debò què significa creure en ell.

 

La veritable identitat de Jesús es manifesta paradoxalment en la creu, on ell dóna la seva vida per salvar tothom, i en la resurrecció que hi va íntimament unida. Jesús no és el Messies victoriós, el líder que vol ser honorat i aclamat pel seu poble, sinó el qui es posa totalment al servei dels altres i només arriba a la seva glòria passant per la donació de la seva vida en la creu.

 

 
VIDA DE LES NOSTRES PARRÒQUIES
 
 

 

 


Bateig:
GRANYENA: Diumenge passat, Festa de la Candelera, en la Missa Parroquial foren batejats els bessons ROGER i MAR, fiLls de Ramon Aldomà i Codina i Teresa Ninot Carbasa. En aquesta cerimònia la flama dels ciris del bateig es va unir amb la flama de les candeles dels altres fidels que omplien l'ampla nau de l'Església de l'Assumpció de Granyena. Felicitats als pares i padrins.

 

Proclames Matrimonials:

SANT RAMON:

            Jaume Solé i Bosquet, de Lleida, amb

            Mònica Casanovas i Ticó, de Sant Ramon.

 

 

PARROQUIES

ENTRADES

SORTIDES

DÈFICIT

SUPERAVIT

REMANENT

 

 

 

 

 

 

Ametlla

173,24

1178,00

1004.76

 

27,61

Bellmunt

536,79

827,46

290,67

 

1845,33

Civit

197.78

283,18

85,40

 

869.25

Comabella

37.83

158,19

120,36

 

195,63

Curullada

336.70

376,99

40,29

 

-44,15

Ferran

600.77

2043,84

1443,07

 

653,51

Fonolleres

181.02

122,16

 

58,86

493,63

Freixenet

484.30

1311,85

827,55

 

1485,20

Gàver-Estaràs

276.61

830,90

554,29

 

320,13

Gramuntell

91,49

51,93

 

39,56

143,89

Granyena

1256.30

1178,73

 

77,57

277,91

Guàrdia-Lada

653.26

1083.41

430,15

 

26,84

Massoteres

631.00

375,89

 

255,11

783,24

Montoliu

181.07

679,90

498,83

 

991,92

Oluges

500,09

1060,47

560,38

 

106,00

Palouet

53.54

53,84

0,30

 

69,58

Prenyanosa

92.00

78,05

 

13,26

649,23

Rubinat

49,90

92,40

42,50

 

287,72

St.Guim Plana

322.40

206,93

196,57

 

-213,51

St.Pere Arquells

63.71

107,24

43,53

 

113,38

Talavera

628.14

1093,21

465,07

 

127,85

Tallada

658.06

294,07

 

363,99

1237,32

Talteüll

85.82

11,23

 

74,59

-342,18

Vergós Cervera

337.10

255,03

 

82,07

472,34

Vergós Guerrejat

95.21

185,69

90,48

 

161,00

Vilagrasseta

100.87

232,18

131,31

 

258,12

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquestes parròquies comparteixen un mateix compte, cosa que redueix la despesa de manteniment.

L’última columna parla de la quantitat amb que cada parròquia ha començat el 2003.

El dèficit tant desproporcionat d’alguna parròquia es degut a obres  o compres especials que s’hi ha fet.

 

No a la guerra

Les guerres no porten enlloc.

Fins ara, a través de la història, hem vist com per la guerra alguns països feien l’imperi gran, expoliaven la riquesa d’uns altres i sotmetien els pobles, imposant-los-hi les lleis i anul·lant els seus drets més legítims. El nostre país també ho ha viscut això i, encara avui,  n’arrosseguem les tristes consequències

La guerra és sempre abús de poder, exercir la força,  i el qui en té més acostuma a guanyar.

Els mals que se’n deriven sempre són incalculables. Diuen que la primera guerra del Golf va provocar malformacions físiques a milers de persones, sobretot a infants.

I doncs,  perquè tanta obstinació?

Per què es fa aquesta despesa milionària? Més de cent mil soldats amb l’armament més sofisticat això val una fortuna! És només la seguretat el que es busca o també hi ha en joc altres interessos?

Sigui com sigui, si la majoria de països es posessin d’acord haurien de trobar un altra manera de solucionar el conflicte, evitant la destrucció i la mort de tants innocents.

Fa poc més de vint anys, una noia xipriota de 14 anys deia: Si el món fos com un quadre, agafaria una brotxa de pintor i transformaria les guerres en festivals, les teles metàl·liques de punxes amb filats de roses i transformaria la foscor en llum i l’odi en amor.

En la mateixa època,  Anita Seth, iraniana de 13 anys, feia aquesta pregària:

Aquesta terra nostra és una fúnebre silueta negra.

El món en que vivim és advers.

Un món de renyines constants on res és bo ni és barat, on s’adultera tot per poder menjar,

on no hi ha ningú que estigui del tot satisfet.

Però tu, poderós Creador, què faries per transformar aquest món sagnant en un lloc millor per a viure?

Per què hi ha gent que porta la inflació i porta misèries?

Per què hi ha gent que mor de fam?

Per què no pot existir en el futur un món nou, intacte?

Un món en el que no hi hagi fronteres?

Per què els blancs, els negres i els demés no poden viure feliços i contents?

Per què no haurien de compartir alegries i penes?

Per què no poden cantar tots com a germans i fer que cada dia mereixi ser viscut?

Espero que el gran Déu m’hagi escoltat.

 

Edita: Grup de parròquies de l'Arxiprestat de la Segarra.  Bisbat de Solsona

      E-mail= redaccio@galeon.com      web= www.galeon.com/full_fent_cami

 
 Rectángulo redondeado: DESENCERT
Les dificultats burocràtiques i tècniques que troben els pagesos per fer correctament la declaració de la PAC.




Rectángulo redondeado: ENCERT

L’actitud compromesa del president brasiler “Lula” que treballa per aconseguir que al seu pais tothom pugui fer tres àpats al dia.